El so d’una havanera - Homenatge a Isidre Xicola (1933 - 2009)

És un secret que es guarda
sota les fulles del vent
quan creix l’arbre.
Fulles de llibre imprès
on les lletres parlen.
Digueu-me si la veieu,
i digueu que jo sóc sol
i la soletat no és res,
molt poca cosa,
és un secret que
s’emporten les ones
al seu endins
arrosegant-les des de la sorra.
Una immensa soletat
sent l’aigua de la vora
fins que el mar la crida
i a poc a poc se l’emporta
mar endins del son
de les il.lusións.
Barca pescadora,
ets un secret que guarda
el vaixell i la tenora
quan cantava cançons
havaneres crispadores
que al mariner fan plorar
nedant damunt les ones
dels pensaments,
corre per terra el mariner,
deixa el timó de les tenebres
vora la patja de sorra groga
que el sol escalfa
L’aire fred que ell sol se`n va.

Fins sempre, Isidre, no t'oblidem.